LES COSES QUE GUARDO


D’ella ja us en he parlat en altres ocasions, del projecte en comú que aviat (en mesos) veurà la llum i que serà fruit del treball ja fet fins ara. Unir poesia i música és fàcil si hi ha sincronia. I aquí hi és. Aquest primer post d’avui divendres – perquè n’hi haurà un altre en un parell d’hores – és vida pura que em passa per les venes i acaba a les partitures. I és també imatge, la visualització igualment poètica de la partitura traduïda en dolcesa o duresa. Que cadascú agafi el got per la part que vulgui.

TEXT

I dius que no tornaràs mai més, cansat de la lluita amb els demés. Et cau la jaqueta a mig costat, ningú no ha dit que el futur costés barat.

Les coses que guardo al meu rebost, la mel que guardava al meu rebost, és teva… I no em desis en el temps… no em desis dins del temps.

L'abella atrapada dins del cotxe va de puntetes rondant per les maletes, de lletres i papers que guardo en el meu cor, lluny del meu record. I pesa dins un dolç amor que ara marxa en pau i diu adéu siau… Bogeria… Disenteria… Te'n vas lluny d'aquí a un altre país!

Les coses que guardo en el meu cor, la mel que guardo al meu rebost, és teva. I no em desis dins del temps. Temps.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS