23 de maig 2015



Sembla senzill aquest trencaclosques però, tanmateix, li manca una peça. Grisa és la sortida d’aquest laberint i esquerp el paisatge: equilibri entre roques i coralls. Però al fons, hi ha miratge de llum. Al fons del paisatge, acaba el dia que anuncia un peix que és lluna mentre cau, sol, el silenci trencadís només a cop d’aleta.

Sota el mar hi ha fosca en el cel, fugida blava.  El tràfec d’emocions es capbussa en humitats i no hi ha dolçor. Comença, ingràvida, la festa impensada de la calma i les carícies lleus de les bombolles. La reclusió en un llit de sorra antiga porta a la pèrdua de l’amagatall de nits avorrides. 

Aquí, a baix, les paraules tenen el temps just perquè el present les angoixa i espanta amb el talús de la pèrdua de síl·labes. De tornada, feta la reconquesta del planeta marí, tot creix i giravolta. La superfície acull un paisatge que, un altra cop, repeteix els gestos dels qui naveguen i la impuresa dels qui s’ofeguen. 

Aquí, a baix, un se’n adona que la humanitat està perduda perquè hem abandonat la sàvia costum d’investigar l’ànima. 

Aquest post s'acomiada amb una joia musical de Battiato que regala silenci i calma. L'escrit que llegiu és el número 2000 que publico en aquest blog d'ençà de la seva obertura.
 




Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -