22 de maig 2015



Davant dels ulls del teu amor, la vida no té secrets. És la persona dels teus versos, la de les papallones que, dintre teu, provoquen la passió del viatge que no vols que acabi. Saber estimar és la virtut de qui cau al penya-segat eternament i llisca pels núvols efímers.  

Són fredes les cambres buides d'afecte. Les inquietuds s'hi obren amb el pas dels anys i el vent besa les parets. El món té un sentiment immutable quan els nostres hiverns ja no ens fan de refugi. 

Sempre hi ha un cor que envaeix la felicitat del somni d'un altre. I ens preguntem com serà l'últim dia del nostre segle, què se'n farà de les cases que hem habitat, de les pells ditejades a plaer, dels universos descoberts i els objectes perduts que no varem guardar als calaixos del cor. 

L'amor condueix a la follia però és un caprici sentimental salvable. 


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -