Header Ads

NOSTÀLGIA DORMINT O DESPERTANT



Despertar i no sentir o dormir i no recordar. Avui no m’aclareixo, faig olor a habitació tancada i no sé on posar els mobles vells que ja no em serveixen. Avui, he fet un forat a la nostàlgia i al dubte. Ara perdo les paraules mentre escric i noto com la meva antiga tempesta de vida s’apaga. Els bons propòsits, arraconats, tornen a buscar-me i percebo una tragicomèdia passatgera que em crearà nous escenaris i arguments.  

Escric tot això, curiosament, escoltant Yann Tiersen al piano i la veu, sempre enamoradissa, de la Claire Pichet. Em passa, molt sovint o sempre, que escoltant-los se m’obre l’abisme del pensament i tot rutlla d’una altra manera. Quan l’escolto el trobo a faltar (llegiu aquí). Em passa amb altres amistats que tinc repartides per aquest món vell i ensalvatgit. Fa tot just una setmana la nostàlgia em venia conversant amb el Benabar (llegiuaquí). La vida és així de delicada i tendra, és plena de mirades o veus que t’acaricien i estimes. Potser és desig o potser afecte però no podem fugir fàcilment dels sentiments de benvinguda i comiat. 

Ara, obro les finestres de casa i deixo que la nit perfumi el meu llit, habiti la meva casa i calenti la meva primavera. La melodia la posen ells dos. Més tard, un altre post.

2 comentaris

Anònim ha dit...

Com pots perdre les paraules mentre escrius? Inquietant...

Oscar Ramírez ha dit...

Perquè tu les acarones a distància i se'n van del meu costat plàcidament. Inquietant, com tu dius... i tendre.

Amb la tecnologia de Blogger.