29 de maig 2015



Vibra sòlid l’arc que ens polsa les hores, i folls als afores del cos, fem del llarg desig:  foc inquiet, secret tapís.

Som d’arrels tendres com cada plany i poc ens manca per dir.

L’esquena estrellada de dunes ardents ens calca per fi la pell, retallada a besades més lentes.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -