MUNDUS NIHIL BONUM
Imagineu-vos una gota caient d’un tronc d’un
arbre i un ocell llepant-ne els filaments.
De tots els elements essencials que la
rodejaven va escollir fugir a la natura en un somni, compartir l’esperit tribal
en harmonia. Va fer reflexions fredes sota la soca dels arbres, entre les
humitats de les parpelles i les venes de fulles on reposava.
Va cercar les ressonàncies, el vent
pacificador que la bellugava i orientava, la pau de la muntanya, la neu de
l’estany.
De lluny va sentir el blau oceà, la
tempesta de l’estiu just ara que era hivern, el misteri del tròpic. Els colors
del bosc salvatge la portaven a xiuxiuejar amb els arbres, a embolcallar
l’aigua estancada, la seva aigua, captivant ones hipnòtiques en el naixement
del dia, el gloriós dia.
La terra parla i els arbres sempre criden!
Comentaris