Header Ads

MUNDUS NIHIL BONUM



Imagineu-vos una gota caient d’un tronc d’un arbre i un ocell llepant-ne els filaments.

De tots els elements essencials que la rodejaven va escollir fugir a la natura en un somni, compartir l’esperit tribal en harmonia. Va fer reflexions fredes sota la soca dels arbres, entre les humitats de les parpelles i les venes de fulles on reposava.

Va cercar les ressonàncies, el vent pacificador que la bellugava i orientava, la pau de la muntanya, la neu de l’estany.

De lluny va sentir el blau oceà, la tempesta de l’estiu just ara que era hivern, el misteri del tròpic. Els colors del bosc salvatge la portaven a xiuxiuejar amb els arbres, a embolcallar l’aigua estancada, la seva aigua, captivant ones hipnòtiques en el naixement del dia, el gloriós dia.

La terra parla i els arbres sempre criden!
Amb la tecnologia de Blogger.