CHÁVEZ, COM UN LLUM DE GANXO
Em sorprèn cada cop més aquest individu anomenat Hugo Chávez que té entabanat a la meitat del seu país i que cada cop que es presenta torna a ser elegit President de Veneçuela per seguir demostrant que està com "un llum de ganxo", sonat perdut. Com a persona contraria a la figura de la família reial espanyola, m'he de decantar a favor d'aquest grupuscle abans de donar la raó a Chávez. Ara exigeix que el Rei d'Espanya li demani disculpes i amenaça en nacionalitzar les filials del BBVA i Banco de Santander al seu país. Dic el seu país perquè, com a sonat número 1 de Veneçuela, creu que tot és seu i tot és governable amb el suport d'unes masses incultes, empobrides i sense recursos. Promet i no compleix, és la vergonya d'un continent i no ho sap veure. Ja en teníem prou amb el dictador Fidel Castro (a veure si passa a millor vida) i Evo Morales (a veure si el canvien) o amb Augusto Pinochet (llàstima que moris sense pagar els seus crims) o tots els qui han portat a la ruïna absoluta l'Argentina. En teníem prou i ens ha tocat aguantar aquest indesitjable del Chávez que fa més nosa que bé. Han de canviar moltes coses en aquelles terres si es vol aconseguir que tirin endavant. Cada cop que veig a Hugo Chávez per la televisió o els diaris, em venen ganes de vomitar. Si us plau, un canvi urgent serà un gran canvi per tota la humanitat.
Comentaris
a tall de resum:
al rei no el va votar ningú i al Hugo (que està boig, tots ho sabem) la votat varies vegades el poble
salutacions
Mossèn, com sempre, un missatge breu i concís.
Josep Maria, ara miraré el repor que comentes a l'edició digital del Público. Gràcies per l'aportació.
doncs quelcom que jo anomeno "afartamenta" i que a banda de ser la millor manera d'encarar un esmorzar al tòful (al que sigui), és una manera respectuosa de dir que la gent en té els ovaris/collons plens.
Veneçuela que s'ha vanagloriat de ser una de les democràcies més consolidades de sudamerica, tenia a l'any 1998 un 80% de persones per sota el llindà de la pobresa (publicat a El Nacional principis de desembre), una seguretat social que feia por, una seguretat ciutadana que transformava les desenes de morts que tenim naltros per trànsit setmanalment, en morts per tirotejos i ganivetades.
a banda d'una inflació descontrolada i una sensació de corrupció tan exagerada que els "cerros" (barris humilts construits a les montanyes que encerclen la capital) van "baixar i saquejar" la ciutat, molt abans que chavez fos president....
no comparteixo les formes del senyor chavez, gens ni mica, però saps què? que en un món de xulos i macarres que van implantant "democràcies i llibertats", exigint globalització als països pobres i rigidesa en les despeses a tots aquells que acudeixen al fons monetari internacional, l'aparició d'aquest nou macarra que té un lèxic contraposat no pot deixar de fer que m'agradi.
i més quan veig alguna de les coses que fa, com portar metges cubans i els "enxufa" directament als barris més pobres, on no havien vist un metge en la vida....
saps? és un macarró...però n'estic cansat de gent "decent", de gent "honrada" que a la que els grato la jaqueta en salta la pintura i m'hi trobo la mateixa xul.leria, avassallament i prepotència que aquest paio que va entrar al govern amb lo barril a 10$ i ara el té gairebé a 100$....
ni puta idea d'economia, però ni falta que li fa, per què els experts que han manat en alternança (Adecos i Copeianos) són els que han assecat el 4t ó 5è país productor de pettroli....
no. les formes no són correctes, però quan has passejat pels hospitals i has vist com les dones que han parit estàn de dos en dos en llits individuals, pots arribar a entendre moltes coses....
una abraçada
Ricardo Santiago.
Sobre ell puc dir que no es sant de la meva devocio. Pero com sempre el poble pateix les consequencies sigui a Venezuela o aqui