ANÒNIM

De totes les joies del cinema que he pogut veure fins ara, i que per sort han estat moltes, n'hi ha algunes que m'han tocat la fibra i que m'han aportat molt aprenentatge. La pel·lícula "Anonimo Veneciano" és una d'elles. No es tracta ara d'explicar-vos el fil argumental d'aquesta obra ja que us recomano que us la mireu si en teniu la ocasió. 

Vull destacar-ne la música perquè la peça protagonista de la banda sonora, composada per Stelvio Cipriani, m'emociona cada cop que l'escolto. Especialment l'Adagio de l'Alessandro Marcello que interpreta el protagonista i que veureu al vídeo que acompanya aquest post. 

Diuen que les pel·lícules envelleixen però jo crec que les seves músiques no. Hi ha sons que et penetren fins a límits insospitats i t'aporten unes sensacions estranyes que van des de l'emoció de sentir-se feliç al plor tendre que et provoca aquest estat generat en el moment menys previst. Perquè mai saps si una pel·lícula t'omplirà o no, et captivarà o et deixarà indiferent. I per tant la sorpresa esdevé en qualsevol moment. 

Gaudiu, si podeu i voleu, d'aquests instants que ens regala la gran pantalla i guardeu-los tímidament en l'altra pantalla que tots tenim, la retina dels nostres ulls que emmagatzema els records.