UN ALTRE DIA AL PARADÍS

Tothom té el seu paradís particular. Hi ha qui necessita moltes coses i qui se’l fa mida amb ben poc.

En el meu cas l’he construït amb aprenentatges d’aquests darrers anys, paisatges de ciutats estrangeres que ara ja esdevenen veïnes i germanes, retalls de moments viscuts amb amics i amigues, aromes captats a les abraçades d’amor i amistoses, la tendresa retinguda a les meves parpelles i procedent de mirades properes i còmplices, la dolçor dels llavis que em besen i beso cada dia, la suavitat i la força de les caricies que intercanvio cada jorn, l’espiritualitat que noto a cada instant en l’ànima que m’acull i que es fon amb la meva.

És un espai petit fet amb vida i per la nova vida que gaudeixo. El repinta la nit que s’esvaeix amb el seu blau-fosc transparent i el mati que es lleva blanquinós i groguenc. Li posen notes a la solfa el silenci de primera hora llevant-me el primer, la calma del llit amb el repòs de qui estimo, el xiuxiueig tímid dels ocells que refan el niu abans d’iniciar el nou dia de vol, el so de la cafetera preparant el tast únic del cafetó previ a la intensa jornada i el sabor real de la cigarreta que enceta el paquet que es consumirà més tard sense pena ni gloria ni tant bon gust. 

La música són les hores i el dia, l'horitzó on imaginar. I tot torna a començar amb l’essència però renovada. És, si tot va bé, un altre dia al paradís.