LES ARRACADES DEL MAR


Una pedreta ovalada quasi perfecte busca la seva parella sorra enllà. Una petxina buida amb tons blavosos reposa prop de les ones que l'acaronen sense endur-se-la de nou. L'escuma blanca arriba tímida als peus d'un infant que fa un castell de sorra sense princesa. Una pilota juganera va on la porta el vent, es banya i remulla, torna a rodar fins la sorra i inicia de nou el viatge.  Un cranc jove jau abandonat conscient que era millor morir a platja que a la boca d'un peix. I una medusa molt grossa l'acompanya en l'instant final i es mostra lluenta als banyistes. 

I la pedreta ovalada segueix buscant parella al seu costat, veu la petxina, saluda a la pilota, fa de porta del castell i no entén perquè el cranc no camina ni la medusa no es mou. Pedra, tisores, paper i al fons, mentre un nen juga, passa un veler.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA