DEL PERIODISME AL CARRER

No sóc gens assidu a mirar TV3. Fa molt temps, uns tres anys, que vaig decidir no veure-la en senyal de protesta pel seu centralisme. En alguna ocasió però, quan sé d’algun programa que em pot aportar alguna cosa nova, me la miro una estona. Això passa un parell de cops cada any i aquest diumenge a la nit vaig mirar-me el programa “El convidat” que presenta Albert Om. 

Vaig apostar per veure’l al saber que l’Albert seria el convidat del Jaume Marsé, un periodista que es va quedar a l’atur fa uns anys i que, amb el temps i per moltes causes, ha acabat sent un sense sostre. La seva història no és fàcil, com totes les de les persones que viuen al carrer, però la pot explicar en primera persona tot recordant que l’alcohol ha estat el gran problema que ha patit en la seva vida. I de l’alcohol a l’exclusió social, hi ha un pas ben petit. 

El Jaume Marsé va deixar moltes petites perles, en forma de frases, durant la conversa de dos dies amb l’Albert Om. Parlant del seu alcoholisme, deia: 

"L’alcohol et pot portar al carrer, però el que és segur és que el carrer et portarà a l’alcohol. Què hi ha avui en dia que valgui un euro? Ets pots comprar una barra de pa però no res per posar-hi a dins. En canvi, et pots comprar un cartró de vi que et treu el fred i la sensació de gana".  

Parlant de la família, el Jaume explicava que “la família t’ajuda però arriba un moment e que se’n cansa. Una persona pot sacrificar-se per la família però una família no pot sacrificar-se per una persona”. 

També assegurava que la vida és com un llibre afegint que “hi ha gent que té una vida monòtona com una guia de telèfons. A mi m’agrada pensar que la meva vida és com una novel·la d’Agatha Christie perquè no t’imagines mai el final”. 

I per últim, destaco una frase que també em va sobtar perquè deia que les papereres del voltant de les escoles “són com un supermercat per als sense sostre perquè molts nens llencen els entrepans perquè s’avorreixen que cada dia tinguin el mateix”.

És evident, com deia abans, que la vida del Jaume Marsé ha estat molt intensa i poc generosa amb ell els darrers anys. I per sort ha mantingut la seva intel·ligència per saber destriar les accions dels motius que les provocaven, per saber destriar l’argument de la pregunta i la resposta davant de tants moments durs que haurà travessat. 

El Jaume va estudiar a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona amb gent com el Ferran Monegal, el Màrius Carol o la Karmele Marchante. I més tard ha aprés de la universitat de la vida que té les aules al carrer i els mestres en forma de buit que cal omplir. Tot un exemple.