SAPERE AUDE

Els japonesos no cultiven flors per no veure-les morir. Aquí, a Occident, ens perdem als deserts de ciment i els miratges tenen forma de ciutats que no sabem viure. Els ulls d’Europa sagnen, són escenes de combat, veus que tremolen i ferides que no es tanquen. Els fills són ombres borroses d’uns pares difuminats en una terra que cau, sense remei, a la llera del riu sec de la tristesa. 

Els ramats es nodreixen de quimeres i els prats són plens de flors orfes de pastures. Les vaques primes són ben lluny, al tercer món, i aquí ens hem menjat les grasses. Orient balla als nostres preus, trontolla i s’agermana. I el cos d’un nen, mort davant nostre, ens ho recorda tot. Som mortals per necessitat, efímers trapezistes creuant la corda que separa dues guerres, tres mons i milers de déus. 

Sapere aude, Dies Irae.