PROPOSAR
Em proposava que equilibréssim les formes per
obrir el nostre rerefons, reduir allò designat a buidar-nos i combinar el meu
saber per aconseguir que les pròpies formes, amb la seva voluntat i la nostra, assolissin les perfeccions del moment imperfecte. No era pas tant complicat
ni hagués estat ella la primera en rebre les propostes.
En va existir una que a casa, la seva terra
estrangera, es va penjar amb les seves mans a les bigues del menjador. Una
altra va despertar al matí, sobre una roca de la terrassa, abandonada. I moltes
altres que venien de les illes i van acabar a terra ferma, turmentades. I una que va
patir dia i nit, que mai més va tocar de peus a terra i va convertir-se en una
cosa.
Jo, creador, home i desocupat pels passadissos,
veig les escapades mentre em proposo l’art de proposar.
Comentaris
Proposar que el dia ens faci el vestit a mida.
(aquí una versificadora perduda entre passadissos...)