LECTURES MASSAIS

Tiro de Goleman i del seu llibre sobre intel·ligència emocional, que tantes vegades he llegit, per deixar clar que els escrits que penjo en aquest blog o al meu Facebook tenen una visió transversal però ben planera i senzilla d’entendre a primer cop d’ull o lectura. Hi ha persones que creuen que penses en elles tot just quan ets feliç sense tenir-les al cap perquè et són molestes. Hi ha certs personatges que han fugit del teu entorn i s'entesten en quedar-s'hi. I no saben la tristesa que et donen quan veus aquestes debilitats que tenen i la incapacitat per seguir madurant. Yoyoistes i pobres d'ànima, fan pena i no goses mai a acomiadar-los per sempre més.

Tinc una norma molt clara que aplico des de sempre aquí: quan un escrit el dedico a algú en especial sempre esmento a aquest algú en el text. Si al principi del text o missatge no hi ha dedicatòria, l’escrit és lliure d’anar al cor, cap o ulls de qui vulgui. 

Per tant, qui esperi trobar-se un rerefons o segones lectures en un text o comentari, s’equivoca. El lector o lectora que faci de massai i salti per creure que és seu tot allò que té al davant i al fons del seu horitzó  – en aquest cas els textos d'aquest blog o els comentaris de les xarxes socials – peca de moltes coses i cau en l'error. 

L’autoconeixement  és clau per viure perquè difícilment es pot entendre als altres si un mateix és incapaç de saber qui és i de preguntar-s’ho. Quan no es disposa d’aquesta capacitat tan bàsica i senzilla, l’autoconeixement, pocs salts es poden fer i poques conclusions certes es poden treure de l’entorn dels altres. 

Hi ha un proverbi àrab que defineix encara millor totes les meves paraules: Qui no comprèn una mirada tampoc comprendrà una llarga explicació.