LA CARICATURA DE L’AVI

Lentament van arribant a casa meva diversos objectes antics que eren dels meus avis i els meus pares, elements que tenen una important rellevància sentimental a nivell personal. A la família, l’enamorat de tenir aquests elements i aquestes coses era el meu germà Carles. A ell li encantava tot allò antic i sempre ho sabia cuidar i cercar el lloc a cada cosa. Com el Carles ja no hi és, ara la mare em passa a mi la responsabilitat de tenir aquests objectes. 

Quedi clar que a mi també m’agraden molt les antiguitats però tinc por que se’m trenquin, se’m perdin o me les robin. Per això sovint li dic a la mare, quan em parla d’algun objecte, que no el vull. Tot i això, de tant en tant em convenç i vaig portant a casa algunes coses. L’última incorporació ha estat una caricatura del meu avi Lluís que té, com a mínim, tres quarts de segle o més. L’avi va nàixer el 1914 i la caricatura, que li va fer un amic seu de la Penya Pueyo (a la que pertanyien tots dos), és de quan ell era jove. 

Recordo haver vist aquest dibuix quan jo era petit i sempre em va despertar simpatia. Tenir-lo ara a casa meva, ho dic amb el cor, és un plaer. Reconec que m’entristeix en alguns moments perquè penso molt, i els duc sempre al cor, als dos protagonistes de la història: l’avi Lluís com a dibuixat i al meu germà Carles com a hereu de l’obra. Però la resta del dia, la caricatura em somriu. 

Des d’aquí li dono les gràcies a la mare per haver-me’l regalat. Li he buscat un lloc molt maco a casa.