SILENCIS I RAONAMENTS

Hi ha certs silencis estranys i d’altres que són incomprensibles però he decidit no preocupar-me per cap dels dos ara que un d’ells m'ha tocat d’a prop. Aquest divendres he tingut la ocasió de parlar sobre diversos temes importants amb una persona igualment molt important. No només per la seva edat (que també) sinó perquè li demano que em digui la seva opinió quan ja tot ha passat, sense que el seu parer em condicioni abans o durant un procés. 

I ja fa temps que les meves decisions coincideixen amb les seves conclusions quan li plantejo un tema, una vivència recent, una situació concreta. En aquest cas he parlat amb ell de la recent desaparició de les meves dues muses i ell ha coincidit en dir-me que la millor opció ha estat enllestir a les dues. Ho ha definit amb una frase: Una no té existència i l’altra et complica la teva existència. 

És el mateix plantejament que vaig fer abans de prendre la decisió, tot esperant que cert silenci s'acabés, per evitar mals majors. I també perquè la vida són quatre dies i s’han de viure en condicions i amb els plaers que li vulguem atorgar. Sempre he cregut que cadascú la viu o la malbarata com li sembla.

El problema, em deia el meu amic, és que sovint les persones que malbaraten la vida no se’n adonen com la van perdent fins que arriben a una certa edat en que ja n’han gastat la meitat. I llavors ja decideixen malbaratar amb laments l’altra meitat. Els qui la viuen amb intensitat i buscant-hi els plaers, sempre són capaços de prendre delicades decisions que els garanteixen temps millors. 

Al final, els silencis estranys passen a ser incomprensibles i aquests, desapareixen de les nostres vides. 

A veces, el silencio es la peor mentira (Miguel de Unamuno)