SENSE INCERTESA, GRÀCIES ALS ANYS


Són les 6 i 37 minuts del mati. Penjo aquest escrit des de Tortosa, on vaig arribar ahir a la tarda i on he dormit. Hi he vingut per motius de feina i sindicals. Ara tornaré cap a Tarragona però deixo aquí l'essència d'aquest text que he escrit, com tots, fil per randa. Diu així:

Un cop em va colpir una pedra esculpida amb un missatge a sobre on es podia llegir: me habitué a la incertidumbre. 

És cert, he de reconèixer que hi ha molts moments i situacions que deixo que em sorprenguin. M’hi abandono sense por i al final, sempre passa, gràcies a la incertesa trobo la llibertat per fer altres accions. 

Per tots els altres moments, utilitzo el balanç d'anys i danys que tantes vegades he comentat. Als anys viscuts els agraeixo haver aprés el projecte de viure, la dignitat sense afectació, poder atendre als amics sense demanar-los res a canvi, la tolerància que tinc amb els ignorants i amb els qui opinen sense reflexionar, l’harmonia que he aconseguit amb tothom per mantenir un tracte agradable, la capacitat de no haver utilitzat la colera en cap moment i la d’amagar el dolor quan em sento traït. 

Sí, als anys viscuts els agraeixo tantes coses... que ara en puc fer moltes sense patir més mal del previsible ni deixant ferides massa obertes.  Tantes coses, que ahir a la tarda, abans de sortir cap a Tortosa, em vaig permetre fer quatre cosetes per començar el dia ben net i ordenat (mentalment parlant): 

Eliminar una carpeta del mail on hi guardava centenars de correus de fa molt temps, esborrar unes fotos amb un nexe en comú que tenia acumulades en un arxiu i avançar la foguera de Sant Joan cremant certes fulles, llibretes, poesies apuntades a mil paperets i fins i tot l’original i dos exemplars que em quedaven d’un llibre publicat fa relativament poc. La quarta cosa (acció) va ser tallar la corda que em lligava a certes alçades.

L’he tallat, bàsicament, per volar ja en plena llibertat. 

Com deia el mestre Gibran, al cor de tots els hiverns hi ha una primavera palpitant, i darrera de cada nit ve una aurora somrient. 

Comentaris

cantireta ha dit…
Celebro que les ales funcionin correctament.

(des de la torre de control d'ocells que volen per on volen)
Pere Sans ha dit…
Què més dir? Res que millori les teves meditacions amic meu.
Marta Guivernau ha dit…
És veritat, Òscar, que hauriem de fer totes les persones aquesta mena de balanç que dius que fas i que tanta utilitat noto que té en la teva vida. Concloure amb la maduresa que tens tu i saber les virtuts i les mancances que tens com a humà, no és gens fàcil. Tot i això, entenc aquesta mena d'exercici que, en una forma bàsica, sí que podem fer totes i tots.
Anònim ha dit…
La reunión de ayer en Tortosa hay que repetirla para el bien del Sindicat pero también por el buen rato de pasamos.

Jaime Tejedor

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS