ADÉU AL PASSAT
Adéu al passat. Ja no hi ha castells de sorra per
jugar ni casetes de fusta per mudar la pell i les vergonyes. El somni és un
vaixell, ancorat i molt llunyà, que no du rumb ni oneja cap bandera. Les passes
es perden a l’instant, s’esborren llepades per les ones, maleïdes per un mar
ple de bromera que agonitza en verd i blau, bogeria i oblit.
Adéu al passat i petó al present sempre tant
delicat i juganer, tant borrós i tant tribal. Sort del vent que cega mirades
perdudes i horitzons de confusió, de paisatges nocius ara que l’instant es mor
i torna a arribar el comiat. Adéu al passat. I nou petó al nou present si ens
arriba aire encara.
Pidolaire de silencis, sembraré els records
que encara tingui a prop per mirar-los, si puc i arribo o arriba, algun dia.
Comentaris
maco...