MATÈRIES DEL COS
Reculls, amb
les mans al vent, sorra vermellosa que desfan les lentes onades. Mentre, parles
i la veu atura l’aire. El gest de somniar-te és dolç i fràgil. Dus un prec d’intencions
als llavis i escrius un cúmul de despropòsits. Saps que esculpeixes els
vocables com ningú?
La ciutat
ens buida el cap i esborra el ulls dels amants passatgers. Els sentiments
perden alçada i escopir records a cop de llàgrima és un mètode encertat si et
falten arguments per viure. El deliri té ara forma de miralls que et mostren
sol, com els estels. El cel gaudeix tot ple de pigues, com aquell cos que ja no
tens.
Els cinc
sentits han mort plens de cristalls d’anestèsia. I la vida és tan minsa que
veus en les mentides, mots i en els mots, silencis.
Comentaris