LA TARDOR



Vindrà la tardor a tots els cels, plens d’ombres, silenciosos. El vent llaurarà la terra i les fulles hi faran ferida. Caminarem per les venes de camps deserts, amb els ulls d’un nen, fins que caigui el mur que separa les nostres cases de les altres cases. 

Arribarà la tardor amb les tempestes dormides i rius ressecs. La melodia serà el vent, la nostra veu muda i l'esquerda del temps sempre agònic. Caurà el color dels dies feliços, la serenor del paisatge esbossat, l’aroma de les pells compartides quan el temps no era res més que temps. 

Ens tocarà de ple... la tardor.   


Comentaris

Sara ha dit…
Ara que ha començat l'any em pregunto quan presentaràs nou llibre. Fa massa temps que no en tenim cap.
Pere Sans ha dit…
El fred també et fa poeta amic meu. Bon any i bona poesia.
Marta Guivernau ha dit…
De nou ets metafòric tot definint situacions que amb més senzillesa resulten menys atractives. En parlava fa pocs dies amb un bon amic. M'has d'explicar com t'inspires per aconseguir-ho. Et tinc enveja molt sana però és enveja. Una forta abraçada en aquest any que comença tot just ara.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS