LA TARDOR
Vindrà la tardor a tots els cels, plens d’ombres,
silenciosos. El vent llaurarà la terra i les fulles hi faran ferida. Caminarem
per les venes de camps deserts, amb els ulls d’un nen, fins que caigui el mur
que separa les nostres cases de les altres cases.
Arribarà la tardor amb les tempestes dormides
i rius ressecs. La melodia serà el vent, la nostra veu muda i l'esquerda del
temps sempre agònic. Caurà el color dels dies feliços, la serenor del paisatge esbossat,
l’aroma de les pells compartides quan el temps no era res més que temps.
Ens tocarà de ple... la tardor.
Comentaris