LES OBRES ENS CRIDEN

L’art té, com a principal avantatge, que una obra té el significat que li donen els ulls que la miren. Això sí, s’ha de saber mirar cadascuna de les obres que la vida ens posa al davant. La que veieu és una escultura que ahir a la tarda em va demanar que la mirés. Jo passejava pel taller d’un escultor i de sobte vaig notar un cop al turmell. Al baixar la mirada, ella era allí. 

Em vaig acotxar i la vaig mirar fixament a l’ànima. Us demano que feu el mateix, que amplieu les dues fotos que li vaig fer i que hi cerqueu l’ànima. Si la trobeu, us mostrarà tots els seus secrets traduïts en formes, espais, amagatalls, foscors i llums, textures, colors... 

A mi, personalment, em provoca dues emocions diferenciades depenent de quina cara li miri. La primera foto que acompanya aquest escrit, la de dalt, m’ofereix un paisatge on hi ha muntanyes, camps de conreu (potser de vinyes), penya-segats llepats pel mar i, sobretot, vies comunicants entre tots els elements que es perfilen en forma de peix, tal volta peix d’aigua dolça, que clama espai per totes bandes. 

L’altra cara amable de la peça és més dura. De nou terra i el treball de guarir-la de la resta del món perquè ens doni fruits, espais de protecció o amagatalls pels moments delicats de la nostra existència, l’agricultura – òbviament mental – i l’home que s’hi perd a cada passa que dóna si el camí se li dispersa. 

Aquesta obra que em va demanar que la mirés, em va enamorar i ella ho sap. La seva bellesa és única, captiva, colpeix i fins i tot provoca dubtes. Vaig haver de deixar de mirar-la, girar-me d’esquena. Començava a donar-me massa pistes. 

Acabaré parlant del seu creador perquè tota bona obra té un artista al seu darrera. Ell es diu Miquel i ben aviat us en parlaré. Estem preparant una exposició sobre una de les seves etapes artístiques. Tinc el plaer de col·laborar-hi. Quan toqui, us desvetllaré molts més detalls. 

--

Poso el punt i final amb una reflexió personal. Una obra (d’art o no) la tenim al davant, se’ns posa a tir visual, la podem gaudir i entendre, fer-la nostra i acceptar-la. El pitjor que podríem fer seria rebutjar-la quan la tindríem al nostre abast per donar-li una altra forma, un altre significat. La vida és plena d’obres traduïdes en petits o grans gestos, accions. Si en un moment donat perdem de vista una obra cal que ens preocupem. Significarà que no estarem mirant i aprenent, ens estarem limitant a observar sense la capacitat de gestionar-nos els dies.