MATÈRIES DEL COS

Reculls, amb les mans al vent, sorra vermellosa que desfan les lentes onades. Mentre, parles i la veu atura l’aire. El gest de somniar-te és dolç i fràgil. Dus un prec d’intencions als llavis i escrius un cúmul de despropòsits. Saps que esculpeixes els vocables com ningú?

La ciutat ens buida el cap i esborra el ulls dels amants passatgers. Els sentiments perden alçada i escopir records a cop de llàgrima és un mètode encertat si et falten arguments per viure. El deliri té ara forma de miralls que et mostren sol, com els estels. El cel gaudeix tot ple de pigues, com aquell cos que ja no tens.

Els cinc sentits han mort plens de cristalls d’anestèsia. I la vida és tan minsa que veus en les mentides, mots i en els mots, silencis.