EL VENT DELS ADÉUS



Aquest text l’he escrit fa dues setmanes, assegut a les escales que baixen cap a la terrassa de casa. Importa molt el lloc, i per això el matiso i cito, perquè depenent de les parts de la casa, escric uns textos o uns altres. Els de comiat sempre em surten tot mirant com creixen les flors que vaig plantar a l’arribar a aquesta casa.

Les flors s’estiren, s’amaguen a hores i perden la vergonya en altres moments en que es mostren obertes. Però, passi el que passi, sempre mantenen vius els seus colors i la brillantor. Les flors sempre brillen mentre altres elements, i molts moments de la nostra vida, s’apaguen inevitablement. El text escrit és aquest que vaig titular “El vent dels adéus”. Diu així:

No cal buscar les culpes, ni tot caduca perquè si. No sempre acabes mort però algú ha de morir. Marxa si és l’hora, ves ràpid si és de nit. Fes-te feliç. 

Quin dolor fer el comiat si sé que no hi seràs més. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS