GALA ÉS UN LUXE

Estic acabant de llegir “Quintaesencia”, llibre d’aforismes del gran Antonio Gala. Dic gran perquè ho és d’edat – en farà aviat 85 – i perquè sempre ha estat un dels meus autors favorits. És cert que en moltes de les seves obres utilitza un llenguatge dens i massa adjectivat. Però també ho és que té una escriptura sublim i absolutament colpidora. 

A mi, les seves paraules i els seus missatges m’arriben ben endins. Ho dic ara que encara viu. No sóc dels qui fa bons a tots els morts i trio, si puc, lloar les virtuts de les persones quan aquestes encara les poden escoltar i apreciar. Quintaesencia és una col·lecció de perles, com aquella caixa de bombons suissos que et porta un amic i comparteixes només amb els més íntims. 

De totes les frases que he llegit, no en puc fer cap tria perquè em seria més fàcil – i ni així – dir-vos quines descarto que no pas amb quines em quedo. N’hi ha una, però, que m’ha impressionat i que he anotat: Perdónate y sonríete. Si pierdes la alegría de estar vivo es que la muerte avanza, alma adentro, por ti. 

Gala és elegant parlant i amb les gestos, correcte en molts moments i groller entranyable en altres. I té un element encara més notori: no deixa a ningú indiferent. Hi ha, encara, una segona frase que també he anotat: Se ama lo que se amó; se amará de la misma manera que se adoraba entonces: en silencio.

Com a colofó final a aquest post, un petit fragment del propi Antonio Gala recitant tres poemes seus: