LLIBRES D’AIGUA

Deixo enrere un cap de setmana intens, ple de moltes experiències noves i que m’ha servit per entendre perquè  Battiato diu  que “Venècia recorda, instintivament, a Istanbul”.  La ciutat de l’aigua és plena de sorpreses i carrerons mullats que xopen els fonaments de centenars de palaus, cases i comerços. 

Venècia incomoda únicament si circules pels carrers principals, plens a petar, però permet descobrir una segona ciutat, tan bella com la primera i més silenciada i calmada, als carrerons secundaris. Tots els camins porten a Roma i a Venècia, tots els carrers porten a la Piazza San Marco. 

Entre les agradables sorpreses de Venècia hi ha les seves llibreries. Entre elles, una de molt especial, la Libreria Acqua Alta. Al mig del local, una gòndola plena de llibres ja et deixa bocadabat i t’anima a gaudir de la resta d’espectacle que t’espera a cada racó on hi trobes, per exemple, una banyera vella recolzada en uns totxos i plena de més literatura. 

Al pati de darrera, la sorpresa traduïda en milers i milers d’obres que l’aigua ha fet malbé. Les guies Qui per conèixer Paris, Roma, Tòquio, Berlín o Viena fan d’esgraó d’unes escales que t’obliguen a trepitjar molts clàssics que voldries tocar amb les mans i no amb els peus. 

Molts dels clients habituals o treballadores de la botiga de roba del davant, com la Patrizia, ja han assimilat aquesta mena de paisatge rocambolesc que a altres ens costa d’assumir. L’aigua és tan perillosa com el foc. A Venècia els seus efectes adversos es multipliquen i són inevitables. Hi has de conviure.  

Venècia sí que recorda a Istanbul perquè és plena de palaus adossats al mar que representen la cultura. Dues ciutats navegant d'Occident a Orient. Als dos espais, a milers de quilòmetres de distància, la cultura és element de comunió espiritual i de socialització. Canvia el continent però mai el contingut.