VEIENT ELS LLIBRES

Veient els primers exemplars de “Invasió de camp” sobre la taula de casa, em noto veritablement satisfet de la feina feta. Avui han arribat les caixes de la impremta. És un bon llibre i es nota la evolució que he patit a nivell personal en cadascuna de les seves pàgines. Les persones que l’han vist fins ara estan també molt contentes del contingut i del continent. Això val la pena i m’agrada. 

Ara pensava en les emocions amb les quals vivim perquè, sense dubte, han de ser variades i canviants per evitar la monotonia de l’alegria que acaba fent-se pesada. Hem d’envoltar els nostres dies de novetats . Conec a persones que fugen constantment de totes les grans possibilitats que els dóna i els posa al davant la vida. 

Un dia vaig llegir que has d’aprendre a escollir els teus pensaments de la mateixa manera que tries la roba que et poses cada dia. Si et saps vestir per fora, perquè no pots bastir-te interiorment? Això els passa a aquestes persones que us deia. Per sort, entre els meus cercles més propers no n’hi tinc cap.

Cal saber en tot moment on ets per garantir el teu propi equilibri. Si mesures malament el teu rol amb els altres, si esdevens massa bo o massa dolent, massa proper o massa llunyà, perds l’equilibri i caus. I si caus, ho perds tot i et perds a tu mateix. 

L’equilibri passa per aconseguir que ningú t’estimi menys del que t’estimes tu.