CARNEVALE

Avui, com en una de les fotos hi surto, és un post amb joc i premi inclosos. És evident que el Carnaval té un sol nom i es diu Venècia. Allí neix i es celebra el millor carnaval del món i a la resta de ciutats del món es fan dies pel divertimento que són a anys llum de les jornades venecianes. A cadascú els seus mèrits. Aquest dimecres la piazza San Marco ha acollit el segon concurs a la millor màscara d’aquesta edició del Carnevale 2015. S’hi han presentat centenars d’aspirants amb unes vestimentes elegants i la cara tapada amb autèntiques obres d’art. Uns mirem atònits, altres passegen cercant les nostres cares. La vida és així. També la més carnavalesca. 

Les botigues de tota Venècia són plenes aquests dies de màscares que es poden comprar des del 20 euros i fins els 200 depenent de la qualitat de vulguem. Als carrers la gent enjogassada corre amunt i avall, s’amaguen a les portalades, als racons més imprevisibles. Esperen, amb excitació, la mirada que els cerca i, de cop, els troba plens de desig. Us proposo un joc. Si encerteu quin dels tres personatges que veureu a continuació sóc jo, hi ha premi i molt bon premi. Podeu ampliar la foto fent clic sobre ella. Sóc el de l'esquerra? el del centre? el de la dreta? Podeu ampliar la foto i penseu que a Venècia mai és allò que sembla (pista).

Un gran teatre al cor de la ciutat, muntat per l’ocasió, ofereix obres còmiques i burlesques. Encara avui, el carnaval de Venècia em recorda als temps de joventut de Mozart i la famosa aparició de Salieri encarregant-li, a canvi de diners, que composés una missa per difunts. Allí naixia el seu Rèquiem. I aquí, a Venècia, recordo el meu text ontològic que al final no he inclòs al meu nou llibre. 

Li he donat a tot plegat més festa i menys drama. Les tristeses es perden pel camí si qui les causa té poc crèdit als teus dies. Sit tibi terra levis. 

I bon Carnaval!