HI HA ...

Al final n’hi ha per cantar la canya a tothom i en veu ben alta. Hi ha diaris que reben els comunicats que els hi envies i no els publiquen perquè es permeten el luxe de vetar a segons qui i, de pas, privar de certa informació als seus lectors.

Hi ha altres diaris, online, que són propietat d’alts càrrecs del PSC al camp de Tarragona o que dirigeixen des de Barcelona els republicans del clan de l’avellana, mitjans que fan tuf i que són plataformes de difusió dels seus editors.

Hi ha televisions manipulades pel govern de torn que neguen l’existència de l’oposició i fan propaganda partidista dels seus manipuladors però amb els diners de tot el poble. Els mateixos manipuladors tenen al seu abast les emissores de ràdio que també paguen els ciutadans.

Hi ha representants de les joventuts politiques de certs partits que fan pena mentre llepen el cul als seus caps tot pensant-se que els compensaran aquestes llepades amb algun càrrec quan no serà així.

Hi ha favors deguts i gent col·locada a llocs que podrien ocupar més dignament altres persones però que ocupen ells, els dels favors, sense treballar i cobrant a final de mes. Per això hi ha també tants i tants organismes, entitats, plataformes i candidatures absurdes.

Hi ha plataformes creades en l’àmbit social per acabar sent politiques i liderades per aquells que sempre han demanat a crit un bon lloc a les llistes i han rebut carbasses i el menyspreu dels qui fan aquestes llistes.

Hi ha governs amb amplies majories que són incapaços de fer bé la seva feina i que ara tremolen perquè saben que han desaprofitat la seva oportunitat. Hi ha trens que passen un sol cop i gent que hi puja però cau pel camí.

Hi ha tanta porqueria dispersa pel camp  que haurem d’anar pel carrer amb botes per evitar omplir-nos de “merda” fins els genolls.