HABITACIÓ AMB VISTES



Al meu proper viatge, que s’iniciarà d’aquí a setze dies i em portarà molt i molt lluny, m’hi enduré la música de l’Henri Salvador. Si es tracta de posar més comoditats a un vol que durarà moltes hores, què hi ha millor que la veu d’aquest francès que aconsegueix crear un paisatge en cada cançó. 

Aquesta “chambre avec vue” em transporta i relaxa. Pocs ho aconsegueixen, també ho fa Omar Faruk Teklibek, i aprofito els moments que em regalen amb les seves melodies per incrementar encara més la meva creativitat. 

El proper dia 18, quan l’avió aixequi el vol per iniciar el viatge, l’Henri farà que “l’habitació amb vistes” que canta tingui una significació molt especial.  Us prometo que quan l’avió aterri, 9.000 quilometres després, us escriure les sensacions. 


Comentaris

Anònim ha dit…
Pajaru, on te'n vas de viatge?

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
http://www.fourseasons.com/borabora/

Anton ja em tocava fer un viatge llarg jeje
Anònim ha dit…
Nen no fotis que te'n vas a Bora Bora.

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
jajaja Anton. No, home no. Això ho he posat perquè anar a Bora Bora és com anar a Honolulu o sigui que cau al cul del món. Marxo molt lluny, a 9.000 quilometres d'aquí i estaré fora com a mínim dues setmanes. Ja aniré fent el diari del viatge des d'allá i avançaré on vaig.

A mi Bora Bora no em diu res. T'ho regalo.
Pere Sans ha dit…
He trobat això que enganxo:
Nubes nítidas paseando con su traje de domingo ante ciudades recién duchadas, acicaladas ante el momento de observación de tanta belleza azul cielo, cielo mar y océano de pequeñas figuras...

Crec que també és una habitació amb vistes o em diràs que ¿no?
Oscar Ramírez ha dit…
jajaja Pere! que aquest text és meu. És un fragment d'un dels textos de l'agricultura. Home, ben mirat ve al cas, hi te relació. És cert que sempre he pensat que el cel i els núvols són aquesta cambra blava tan desitjada. Tant debo sempre tinguessim l'amor de cara per a residir-hi de forma permanent perquè, quan estàs enamorat i et corresponen, vius realment al cel. I al cel et lliures a tots els plaers i voluntats i et dones i regales per tot.

Gràcies per pensar en el text Pere.
Pere Sans ha dit…
Òscar per aquesta regla de tres quan no hi ha amor no hi ha cel. Aixi ho entenc.
Oscar Ramírez ha dit…
Jo no he dit això Pere. Jo dic que quan estàs enamorat vius el cel i els núvols d'una manera molt diferent. A més, a tu qui et diu que jo no segueixi enamorat?

Parlo de correspondència. Un pot estar enamorat i no rebre aquest sentiment per part de l'altre persona. Una cosa no treu l'altre.

El cel sempre existeix però es viu intensament quan estimes i ets estimat. A vegades hi ha núvols que marxen del teu costat per sempre i altres vegades hi ha núvols que marxen i després tornen a venir. Depenent del viatge que facin el cel el veus d'una o altra manera.
Pere Sans ha dit…
enamorat encara? vols dir? Amb tot el que han dit? no sé amic meu no sé
Oscar Ramírez ha dit…
Enamorat però no he dit de que o de qui. Fa anys que estic enamorat. Per la resta que comentes, del que diuen o deixen de dir, s'ha de fer com els micos de Gibraltar: ver, oir y callar.

I en aquest no cal ni veure. El temps posa a tothom al seu lloc. I Tarragona és un poble i tothom sap què fas i què no fas i en funció del què fas et cataloguen. Jo, un cop ressoltes les divergencies que tenia fa tres anys amb una persona i altres petits matissos que he solucionat amb altres persones, estic més trànquil que Déu.

Com canta el Silvio... soy feliz, soy un hombre feliz.

Salut Pere! que la vida son quatre dies i toca riure!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS