LES HERBES FOLLES

És el títol d’una pel·lícula francesa, una d’aquelles joies que vaig descobrir un dia no sé com i que guardo a casa per reveure en qualsevol moment, que a més, com podeu veure, té un cartell molt original. 

Però també és el títol del text que comparteixo tot seguit aquí, un reguitzell de paraules que s’acompanya d’una cançó de l’Elena Gadel, una altra joia, anomenada “Potser”. 

Les herbes folles

M’he llevat de nou, de bon matí, per cultivar-me en els teus ulls. I he estat fruit dels teus gestos i paraules en aquesta mena de jardí que trepitges quan et dónes al teu món. He mirat al fons del teu paisatge ple de silencis que intento allunyar tot ditejant-te les parpelles. 

I he encès la memòria i el temps fent quatre passes prudents. Però més enllà del temps i la memòria, al final de la drecera que em dibuixes indecisa, hi ha un camp ple d’herbes folles que demana una neteja, ràpida i precisa. 

Em deixes ser el pagès dels teus instants? Un nou veí en una altra cova? Puc pujar a la teva andana o vols que en fem una de nova?