NÀUFRAG O MONJO





Us recomano avui la lectura de l’entrevista que em van fer, amb preguntes i respostes breus, al diari Reus Digital en el seu especial de Sant Jordi. El titular que han escollit, i que em sembla molt encertat, és aquest:

Oscar Ramírez: 'M'agradaria ser nàufrag en una illa deserta o un monjo cartoixà'

L’entrevista no té pèrdua. La podeu llegir AQUÍ. 

Em sap greu perquè enguany, per Sant Jordi, seré fora de viatge. Estava convidat a la recepció dels escriptors de la ciutat de Tarragona i també a la dels escriptors de Reus. I també m'havien convidat a signar exemplars del meu últim llibre a la Llibreria Abacus de Tarragona. No podrà ser. Què hi farem!

Comentaris

Pere Sans ha dit…
Magnifica entrevista. Amb grans respostes.
Anònim ha dit…
Pajaruuu ets un crack!

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
Gràcies Pere.

jajaja Anton, moltes gràcies!
Pere Sans ha dit…
A l'entrevista parlen d'Aforo Completo. Quin gran llibre Òscar tot i la duresa dels poemes que hi has escrit.
Oscar Ramírez ha dit…
Gràcies Pere. No crec que sigui tan dur Aforo Completo. En tot cas és un llibre ple de veritats personals com Agricultura Mental.

El nexe en comú és que els dos llibres surten en una etapa de transició entre un trencament sentimental i el moment de reflexió posterior. A mi les persones que són al meu costat no m'alimenten tant com per provocar-me escriure res concret.

Escric sobre qualsevol cosa en qualsevol moment. Òbviament que en alguns casos les persones m'inspiren alguns textos. La meva exdona, amb qui ara torno a tenir una relació cordial, va ser font d'inspiració de molts textos d'Aforo. Tant els dolços com els més durs.

En el cas d'Agricultura el procés és diferent perquè la factura del procés és, i seguirà sent per sort, negativa, en números vermells jejeje.

En tot cas, tot ajuda i de tot aprens. Per dir-ho en l'argot taurí: hi ha autèntics toros Mihura i vaquilles de les de plaça de poble. Si has torejat un Mihura, com jo he fet fa un parell d'anys, les altres corrides fan riure.
Pere Sans ha dit…
Bona reflexió amic meu. Jo que he llegit ambdos llibres puc dirte que el d'agricultura és més dolç però com em vas comentar que havies fet tants canvis ignoro com debia ser abans.
Anònim ha dit…
Enhorabuena autor. El último no lo leí todavia pero el que hiciste en italiano es un libro excepcional.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònimo/a muchas gracias. El último, Agricultura Mental, es diferente a Aforo Completo. Tiene muchas menos dosis de mala leche, cuatro o cinco textos, y más porciones de ternura.
Si lo hiciese de nuevo ahora, visto mi estado actual, seria aún más tierno.

Como mañana dia 13 se cumple un año de la presentación de Aforo que hice en La Albada pondré un escrito acompañado de alguna parte del último libro. Así lo podréis leer aunque sea en formato de pequeña degustación.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS