ANY DE PARAULES, AMOR, BENVINGUDES I COMIATS
Aquest primer
escrit del 2015 és amb el desig que aquest blog que llegiu continuí sent, com
ha estat fins ara, un espai de lectura per a vosaltres i un espai d’escriptura
per a mi. Jo munto l’aparador cada dia i vosaltres el gaudiu.
Però ull! No oblideu mai el delicat punt que ens separa i allò que ens uneix al mig d’aquest carrer que trepitgem ple de botiguetes que venen de tot i que uns anomenem vida.
Però ull! No oblideu mai el delicat punt que ens separa i allò que ens uneix al mig d’aquest carrer que trepitgem ple de botiguetes que venen de tot i que uns anomenem vida.
Només demano - i
mireu que és fàcil - que els qui em coneixeu no em jutgeu a través d’aquí i em
seguiu mirant als ulls quan parlem cara a cara. Fa mesos ja us vaig dir com em
veia en AQUEST POST
No m’agrada repetir
discursos ni haver de justificar res. A aquestes alçades de la meva vida ja no
és necessari quedar bé amb ningú. Qui és aquí hi és perquè vol. Qui marxa és
perquè ho desitja. I entremig, perquè sempre hi ha l’entremig que és la part
important, hi rau la intel·ligència de cadascun que es fonamenta amb el "facta non verba" o sigui amb els "fets i no paraules" en molts casos i, en molts altres, amb paraules prudents i discursos coherents.
Les paraules no fan
mal quan estan ben escrites i són llegides com correspon. Fan mal les ferides
obertes, les esperes innecessàries, la història de sempre repetida, els intents
fallits, escoltar passes que mai arriben, haver d’escoltar certes coses, donar
i no rebre, sentir-te malament en molts moments... i tantes altres coses.
Les paraules no
danyen ni malden quan el que valen són les emocions sentides arran de pell i
els gestos fets cara a cara, les paraules dites a un pam dels llavis de l’altre.
Ja no insistiré més en el tema perquè em cansa. Ho volia deixar clar tot just
ara que canvia un recompte de temps anomenat any a les nostres vides.
Aquest any que ara
encetem serà època de viatges, molts viatges, i pressento que també d’adéus i
benvingudes. Els acceptarem tots tal i com vinguin. Els adéus també. Tancaré el
primer post del 2015 amb un pensament meu del 2012, publicat a Aforo Completo,
que ja comença a ser un clàssic i que val per tots els sexes i totes les edats.
L’amor és com els
aparadors, sempre hi ha d’haver novetats. Sinó, les clientes se’n van.
La imatge que acompanya l'escrit és d'un aparador d'una botiga encantadora de Glasgow.
Comentaris
Bon any nou, maquíssim.
Si a l´aparedor sempre hi ha de haber novetats, d´aixo es nutreix la nostra ilusió , totalment d´acord , peró es amb els anys cuan t´ensenya allo que s´anomena fidelitat, no tant sols amb l´altra persona , si no tan mateix amb tu , ser generos hi en els momens dificils ferli costat , estar com si diguesim ha veurelas venir , hi procurar una millor vida cuan en las nostras vidas vol manar lo que s´anomena adversidad -
que aquest any recien nascut sigui mes benevol per totom , un peto .
Bon 2015 a tothom que llegeixi el blog!!!