PROPÒSITS O OBLIGACIONS

Sempre hi ha millors formes de començar l’any que de la manera en que l’encetem. Som tots uns inconformistes de mena. No ens agrada que ens portin la contrària, volem tenir-ho tot controlat i necessitem tenir sempre al nostre costat algú en qui recolzar-nos, fer-li confessions o culpar en moments concrets. Ens marquem, quan acaba un any i comença el següent, els nous propòsits que hem d'assolir a la força.

En el meu cas, sempre em marcava deixar de fumar i seguir una bona dieta. Enguany no ha calgut plantejar aquests reptes perquè els metges me’ls van imposar fa uns mesos. I m’han anat de primera. D’ençà dels dos canvis (menjar sà i no fumar), ho veig tot molt més clar. Em noto molt millor de salut (a favor) però el meu caràcter ha canviat (en contra?). 

Hagués pogut començar l’any millor? Doncs sí, però ara i sempre. Enguany he decidit continuar aplicant, com els darrers mesos, el mètode de la navalla d’Ockham per evitar certs mals de cap que no em porten a enlloc o preocupacions (pre-ocupacions) absurdes en una vida que dura quatre dies i que jo visc al màxim. Avui, també ara, recordo una frase que m'ha fet venir al cap, fa tot just un moment, un molt bon amic amb qui he conversat una molt bona estona. És la frase que obre la pel·lícula “El lado oscuro del corazón”

Me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero, al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; 

¡pero eso sí!, y en esto soy irreductible, no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar. ¡Si no saben volar pierden el tiempo!

Quanta rao! S'ha de saber volar... o com a mínim, i com indica el nom del quadre que acompanya el text, una obra de Jeremy Geddes, cal saber "levitar amb art".

Aquest text, com tants i tants altres, no va dedicat a ningu en especial. Aviso per evitar que els massais (demà en parlaré en un escrit) facin més salts i es pensin coses que no són ni han estat.