EL CEL MAI ENGANYA
El cel mai enganya. Tampoc els nostres ulls
quan ens guaitem cara a cara. La foto que veieu l’acabo de fer ara, mentre
pensava, al despatx de casa. He estat pensant quan he recordat que només se’ns
mou el nostre paisatge si empoderem a algú per fer els canvis. En cas contrari,
som allò que volem i veiem allò que desitgem veure al nostre davant.
El cel regala llum pel seu bell mig i és allí
on s’hi escolen els nostre desitjos i ambicions, on guanyem paisatges o hi
perdem amors i coneixences. També és el cel qui ens regala segons quines
cançons. Mentre escric ara aquestes paraules, escolto aquestes altres:
quiéreme, y permíteme el exceso,
quiéreme, si es posible, sin piedad,
quiéreme, antes del último beso.
Sabes bien
que jamás te lo he pedido
ni jamás te hice un reproche...
por lo que esta vez te pido,
ya que no es cosa de dos,
que tú seas quien me quiera
como nunca me has querido
esta noche del adiós...
Quiéreme, ahora que llegó el final,
quiéreme, sin más puntos suspensivos,
quiéreme, aunque venga el bien del mal,
quiéreme, como si estuviera vivo.
Comentaris
Gràcies.
De totes formes, el que he llegit m'ha agradat com sempre molt.
Com diu l'Òscar, si dominem la nostra vida en tots els sentits "som allò que volem i veiem allò que desitgem veure al nostre davant". Molt encertat.