MILLOR NO HAVER ESTAT PARE

Faig aquesta reflexió després d’una conversa distesa que he mantingut aquest dimarts amb un parell de coneguts. Mirant les fotos de les joguines que tenien els nens i nenes fa quatre o cinc dècades, és fàcil esbossar un somriure perquè aquests nens són els nostres pares. Van créixer amb nines articulades sense piles, amb cavalls de cartró i molts jocs de carrer que requerien ben poca despesa per passar  bones estones. 

En pocs anys, encara que la imatge en blanc i negre sembli de fa segles, tot ha canviat massa ràpid i, penso, que a pitjor. Avui en dia els nens han de jugar amb les consoles, tablets, ordinadors i amb els mòbils dels pares. Si un nen no es distreu amb aquestes tecnologies podria ser marginat socialment, ser vist com un nen estrany i molt rar. Tristament és així. 

Ara mateix, els nens i nenes de nou o deu anys ja van a escola amb el seu telèfon mòbil, als dotze s’han obert el seu perfil de facebook enganyant amb l’edat i amb la foto, i als tretze ja comparteixen vídeos picants i s’envien certes fotos amb els companys i companyes de classe. 

I pobre del pare o la mare que pensi en prohibir-li al seu fill o filla l’ús del mòbil. Primer perquè el nen li munta un ciri i segon perquè queda com una persona antiquada i prohibitiva, intolerant. 

Els temps han avançat tant que anem enrere a cops i molts ni ho veuen. Les noves tecnologies acabaran amb la societat pel mal ús que se’ls dona, per l’abús que se’n fa. Fa un parell d’anys encara em sentia trist per no haver estat pare. Ara, ja fa temps, estic content de no haver-ho estat. No val la pena aquest patiment obligat avui en dia, aquesta mena d’exercici d’haver de cedir per col·laborar en que els teus descendents es perdin coses elementals que ja no es tenen en compte. I constri que m'encanten els nens, que hi tinc amb tots ells la màxims empatia i connexió.

El problema rau enque avui en dia els nens han perdut la innocència que haurien de tenir. Els adults hem perdut molt més.