DIARI DE LES CADIRES (5): PALLA A LA IGNORÀNCIA I ENGRUNES AL CONEIXEMENT
A una novel·la hi pots posar molta palla però
a una col·lecció de relats, o en un llibre d’aforismes, només t’hi caben
engrunes i de les bones. Per algunes persones, si no és novel·la, el llibre
decep i l’autor perd autoritat perquè sembla quedar-se a les portes de
la literatura enlloc de viure-hi dintre. He anotat tot això de nit, en una
terrassa a l’aire lliure on hi sopes a gust si arribes a l’hora o, en cas que
sigui tard, hi prens cafè i fas tertúlia.
Les illes són sempre plenes de persones amb
rostres satisfets, penetrants, abandonats al moment. Però tots aposten per les
novel·les en hores de pausa i oci. Ningú opta per les engrunes ni gosa a xerrar
amb qui no coneix a qualsevol racó d'aquell espai que se suposa que els captiva.
De la conversa al peu de la soca del gran
arbre que ens il·lumina i arrela intel·lectualment, els qui hi som acabem aprenent-ne
molt. El Ioannis, el Dimitrios i la bella Eirini sumen a la conversa plena de
complicitats i amb més pauses que no pas paraules. Algunes dones parlen poc
però quan surten d’una conversa s’enduen tot allò que ha succés allí. En canvi,
hi ha homes que en surten i s’ho deixen tot enrere.
A una de les
branques de l’arbre hi ha anotada, en anglès, una frase del filòsof grec Sòcrates:
Només hi un bé: el coneixement. Només hi un mal: la ignorància.
Comentaris