DIARI DE LES CADIRES (5): PALLA A LA IGNORÀNCIA I ENGRUNES AL CONEIXEMENT




A una novel·la hi pots posar molta palla però a una col·lecció de relats, o en un llibre d’aforismes, només t’hi caben engrunes i de les bones. Per algunes persones, si no és novel·la, el llibre decep i l’autor perd autoritat perquè sembla quedar-se a les portes de la literatura enlloc de viure-hi dintre. He anotat tot això de nit, en una terrassa a l’aire lliure on hi sopes a gust si arribes a l’hora o, en cas que sigui tard, hi prens cafè i fas tertúlia.

Les illes són sempre plenes de persones amb rostres satisfets, penetrants, abandonats al moment. Però tots aposten per les novel·les en hores de pausa i oci. Ningú opta per les engrunes ni gosa a xerrar amb qui no coneix a qualsevol racó d'aquell espai que se suposa que els captiva. 

De la conversa al peu de la soca del gran arbre que ens il·lumina i arrela intel·lectualment, els qui hi som acabem aprenent-ne molt. El Ioannis, el Dimitrios i la bella Eirini sumen a la conversa plena de complicitats i amb més pauses que no pas paraules. Algunes dones parlen poc però quan surten d’una conversa s’enduen tot allò que ha succés allí. En canvi, hi ha homes que en surten i s’ho deixen tot enrere. 

A una de les branques de l’arbre hi ha anotada, en anglès, una frase del filòsof grec Sòcrates: Només hi un bé: el coneixement. Només hi un mal: la ignorància.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS