MARE I FILLA
A la Laia li ha tocat un premi que sortejaven a la botiga
de queviures del poble. És una senzilla torradora però li ha fet molta il·lusió.
Quan li han dit s’ha quedat bocabadada. A vegades passa, com diu la cançó, que
la vida et fa un petó a la boca, i si no s’hi estàs acostumat, et quedes tan sorprès
que no pots ni ser feliç.
Mentre la seva mare pela les mongetes a la
taula de la cuina la Laia seu al davant seu i fa figures amb la molla del pa.
Estan silencioses, es miren quan l’altra no ho fa, fan veure que pensen cada
una en les seves coses, i només de tant en tant diuen alguna frase intranscendent.
La Laia esperava poder compartir l’alegria
amb la seva mare i se sent sorpresa, ferida i decebuda per la indiferència amb
que ha acollit el premi de la torradora. El cas és que la mare de la Laia no ha
tingut gaires alegries a la vida, i aquesta sort quasi ridícula que ha tingut
la seva filla li produeix inseguretat, por i enveja. I tenir enveja d’aquesta
petita sort de la seva filla, que treballa des dels setze anys, la fa sentir
mesquina i culpable.
La mira amb tendresa: la Laia fa pilonets amb
les cues de les mongetes i està emmurriada.
Se l’estima amb bogeria. S’escura la gola.
- Filla, estic molt contenta de la sort que has
tingut, li diu sincerament.
Comentaris