DIARI DE LES CADIRES (8): LA LLEUGERESA DE L’ÉSSER A LES SET ESCALES DE LA VIDA DE GAT
El vent ens durà a noves terres i ens posarà
davant del rostre, oportunitats. Avui, taula per a tres, cafè per a dos i avió
per a un de sol, jo. Una persona ens ha dit, mentre cruspíem llagostes
exquisides, que importa allò que ve després de la vida i no pas la vida. No li
hem respost perquè un cop eliminat allò que et sobra i creus impossible al teu
entorn – per exemple aquell personatge – torna la veritat i, en conseqüència,
la vida present.
La lleugeresa de l’ésser sempre insuportable,
com descrivia Kundera, em quadra amb un nou pensament: les persones no veuen l’interior
de les altres persones i per tant, no coneixen les seves esperances o les
penes, els somnis que hi ha sota aquella màscara de pell i ossos que tenen
davant.
El dia que deixem de ser depredadors de la
bellesa i tinguem clar que aquesta és un regal immerescut que va a sorts quan
és exterior, sabrem que viure té altres estímuls molt més complerts que el
gaudi del rostre.
A les escales de la casa que veieu hi he trobat asseguts a
una nena petita i una gata raquítica apurant l’última vida. La Galatea (m’enamora
aquest nom) acarona a la gata sense parar mentre la bestiola ronroneja i s’abandona
al plaer del tacte suau d’aquelles manetes. Els dos pisos de la casa són a set
escales de distància però la nena i la gata mai van a dalt i viuen al replà de
baix. La Galatea és cega de naixement i la gata no camina d’ençà que un cotxe
la va deixar paralitzada.
Lluny de pujar les set escales – com els set
dies de la setmana o les set vides de gat – nena i gata saben de la bellesa del
gest que es regalen i que les omple de vida. M’acomiado d’elles dues i baixo
carrer avall, camí del port i de nou a terra ferma. Marxo de l’illa grega
sabent que si confies els teus secrets al vent, poden arribar als arbres. Però
si els confies als arbres, mai se’ls endurà el vent.
Aquesta vuitena part posa el punt i final al Diari de les cadires que, en cas que no ho hagueu fet, es recomano que llegiu sencer i amb calma. Hi ha missatges amagats, com els que du aquella ampolla que va sola i sense rumb pel mar.
Comentaris