QUAN UN IDIOTA ET DIU...

Tots els lectors i lectores sabeu que m’encanta compartir amb vosaltres els meus coneixements, posar en comú les meves experiències. Avui, però, us faré una descoberta a mitges perquè us parlaré d’una escriptora que m’està agradant molt però que encara necessito descobrir molt més a fons abans de dir-ne més coses d’ella.

Fa poc vaig llegir en un dels seus llibres, als que anoto moltes coses, una frase que deia “Cuando un idiota te llama puta es precisamente porque no te ha podido joder”. I he de reconèixer que em va sorprendre per la duresa, realitat i actualitat de l’afirmació. Aquesta escriptora, que em va recomanar una amiga meva que també és escriptora a més de psicòloga d’ofici, explora molt a fons la conducta humana i en moltes ocasions, sota el meu parer, la clava.

Esmenta la necessitat de tenir certs valors personals, en família i en parella, desenruna els dubtes existencials que tenen/tenim moltes persones. Més endavant us faré una diagnosi molt més acurada d’ella. Ara comparteixo un altre fragment que he anotat en un dels seus llibres:

 “Cuando uno decide que ama a otro tanto que renuncia a todos los demás no se queda ciego ni se vuelve invisible, sigue viendo y le siguen viendo. No tiene ningún mérito ser fiel cuando lo que vemos no nos tienta o cuando nadie nos mira. La verdadera prueba se presenta cuando aparece alguien de quien nos enamoraríamos de no tener pareja, alguien que sí da la talla, que nos gusta y nos atrae. Alguien que sería la persona perfecta de no ser porque ya hemos elegido a otra persona perfecta.”

Penso que certes reflexions, com aquesta, acaben amb molts dubtes que, i en aquest cas no em toca a mi directament, tenen moltes persones que es passen els anys intentant conviure amb qui acaben malvivint, provant de fer experiments que mai surten bé i que no deixen de ser això, pedaços que dissimulen la ferida emocional però no la guareixen.

Com us deia, més endavant us seguiré parlant d’aquesta escriptora.