ESCRITS VELLS EN TEMPS NOUS
El 2007 vaig obrir, a part d’aquest blog que
llegiu ara, quatre blogs més. En un d’ells hi penjava textos dedicats a una
persona que no tenia al meu costat i de qui m’havia enamorat anys enrere, hi
escrivia missatges que sabia que potser mai els llegiria qui els havia de
llegir, paraules que en tot cas havia de fer sortir i que van quedar plasmades
en aquell espai que sempre va ser públic.
Ara, aprofitant que fa setmanes que estic fent
neteja dels blogs que ja no utilitzo per tancar-los, us anuncio que he fet una
petita tria dels textos publicats en aquella època i en aquell blog que us deia. Penso que els que he
escollit, són només cinc, no poden caure en l’oblit etern o desaparèixer com ho
faran els altres 352 escrits que he decidit no salvar de la crema.
A partir de demà, penjaré cada dia un dels cinc
textos que he amnistiat. Aviso que no he tocat ni una coma del seu contingut per respecte a
allò escrit al seu moment i que, per tant, allò que llegireu és allò que va sortir de
dintre mentre ho escrivia. Tampoc he canviat el titular. Segurament
que notareu la diferència en el meu estil literari, en la forma d’escriure. Han
passat set anys i tots canviem. El que no ho ha fet, no ha canviat, són els sentiments que
narrava en aquelles èpoques. Molts d’ells, es mantenen malgrat tot encara ara.
Espero que us agradi aquest petit viatge que
podreu fer a partir de demà. Aquell blog, per cert, es deia “La llarga agonia
dels peixos fora de l’aigua”. Ara, en un parell d’horetes, us escric el post de
la jornada.
Comentaris