Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
En aquest tipus d'ententes dels màxims representants dels governs espanyol i francès... el nostre país mai n'ha sortit ben parat.
Tondo: lo del suc es davant les cameres..al darrere es foten coses ms fortes...
Quim, m'agrada molt la teva reflexió que de fet no s'escapa gens de la realitat política que vivim.
Tondo, ets molt observador. No havia vist la caixa de kleenex i si havia vist els sucs, tots iguals, preparadets. Crec que, com diu el Mon, després, quan no hi ha càmeres, treuen les altres ampolles.
Anònim, molt bona idea i de fet podria ser que la imatge reflectis allò que ens dius.
Gràcies a tots per la investigació realitzada, jejejeje.
al tondo també, a mes a mes el suc de taronja es de brick
a naltros també ens fot que aquest paio es "cepille" a la nostra Carla Bruni !!
Tondo: Sé de quina protesta parles però no et puc confirmar si va ser el mateix dia. Si algú en sap més, que ho digui. Gràcies.