ENGRUNES DE COLORS: NEGRE



A fora, el punt més alt de la cúpula blava del cel que protegeix el cos assegut a la sorra, la mirada fixa en el vermell encès de l’horitzó, s’ha començat a escampar, enemic de la llum pura que tenien totes les tonalitats de la tela.

El seu avenç és progressiu i imparable. En pocs instants, els colors que dominaven la composició han sucumbit als seus designis sempre aniquiladors i sense possibilitats de revolta. Una ombra de foscor els ha anat penetrant.
El groc, imatge de la llum, s’ha transformat en un verd de descomposició i igual com si la natura assagés una escala de tons.Ha adquirit progressivament el color de matèria carbonitzada.

El blau, frescor en moviment, s’ha anat enfosquint en tons violetes obscurs fins a transformar-se en el color de la gola d’un llop, com si el mar hagués perdut la vida en una marea de petroli impossible de netejar.

El negre s’ha ensenyorit de tot i el taronja, abans centre dels colors, ha perdut la vivor i la llum. Ara només hi ha massa negra entre el negre.

Encara assegut a la platja, el cos sent com la fosco,r del que fins fa ben poc havia estat un mar blau, li xucla la mirada amb la curiositat del que ha d’arribar i la por al que els sentits no poden percebre.

...

El negre és l'últim color de la sèrie. El proper post contindrà el paisatge final. 

Comentaris

Unknown ha dit…
El desconcert s’ha apoderat de mi. A la sorra, em recullo de braços i cames… abaixo el cap i tanco els ulls, com un cargol dins la closca. La incertesa s’escampa pel meu pensament igual que la taca de petroli. Callo. Escolto. Espero. Seré aquí.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA