LA BRANCA



Metafòricament parlant… 

pot passar que hi hagi dos ocellets a punt de caure de la branca més fràgil i que es salvin. I que un dels ocellets que niuen amb els altres a la branca més forta caigui.

Hom pot guarnir-se amb les ales d’un altra ocell però mai podrà volar amb elles. I tothom, tothom, necessita sempre un niu. Cap ocell és mai lliure perquè el cel no és de ningú (proverbi sufí).

Comentaris

Anònim ha dit…
Pajaru missatge entès. Volo.

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
Bon viatge de recerca cap al següent niu Anton. Tot un plaer.
Pere Sans ha dit…
Tinc lloca en aquesta branca?
Oscar Ramírez ha dit…
Tothom hi cap si es porta bé Pere. Una abraçada.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA