LA TEVA CIUTAT, TARRAGONA



Tants anys enyorant-te i de nou et somriu la ciutat, la teva ciutat, Tarragona. Les pedres de tots els racons de tots els carrers de la Part Alta han deixat de fer-se les dures i s’apropen a la teva espatlla cada cop que gires una cantonada. I les palpes amb l’aire de la teva ombra que s’ha aturat a saludar una portalada antiga que ara, havent-te vist, ja pot morir de vella i corcar-se. 

I al cor de la teva ciutat hi ha un senyor de ferro assegut en un banc que no gosa a llevar-se la boina per por que li caigui el bastó i en el gest esquerdi l’empedrat de la Rambla que ara reviu els colors oblidats fa una dècada. I tot baixant, sempre ben recte, hi ha una casa amb unes golfes que sap de la teva absència. Ja no hi té vida ni en regala a qui l’habita. I la llum no penetra en la finestra ni rep la teva pell per reposar-hi. 

Tot i el desconcert de la tornada és tot ara harmoniós al teu pas per la ciutat, la teva ciutat, Tarragona.

Comentaris

Anònim ha dit…
Pajaru, pajaru, que ja sé per on vas i estic molt feliç, com un anís, de saber-te feliç a tu.

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
jajaja moltes gràcies Anton. Les teves entrades diaries em fan realment feliç.
Anònim ha dit…
Que todo vaya muy bien Óscar. Ya toca aire fresco en tu vida.

Amtonio
Madrid
Oscar Ramírez ha dit…
Muchas gracias Antonio.
Anònim ha dit…
El iaio Rovira i Virgili i la catedral sempre són bons observadors de la bellesa. Tarragona és màgica.
Oscar Ramírez ha dit…
Ben cert anònim. Tarragona és encara més maca amb els passos de la bellesa.
Anònim ha dit…
Buenos días. Soy Francisco Alonso. Entré hace unos días por primera vez y repito hoy. De nuevo mi enhorabuena por el escrito.
ricard ha dit…
I aquestes cames?
Oscar Ramírez ha dit…
tu vols saber massa jejeje

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS