Blog personal del periodista i escriptor Oscar Ramírez Dolcet
SENSE TÍTOL
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Davant la crisi intel·lectual, d'idees i de paraules que viu en mi ara mateix, he decidit que el post d'avui sigui...
RES
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Anònim ha dit…
Fer front als esdeveniments, a la pròpia emoció ens permet créixer si els superem. Mira endavant com si es tractés d'un repte, on la recompensa és el propi triomf.
Si Nuage però... i si els esdeveniments se't neguen? I si estàs fart de reptes i vols quelcom més assequible, més assedentat? I si el teu rol se'n va perquè qui l'ha de dibuixar amb la teva ajuda el descomposa per no tenir clar el seu propi rol?
Anònim ha dit…
Els esdeveniments tenen un llenguatge propi, però és necessari aprendre a escoltar-los per poder comprendre'ls. Si vols la dolçor de la calma cercar-la on no hi hagi la pols després del vent, i si el teu rol depén d'algú altre has perdut la teva llibertat. Ningú té la obligació ni el deure de fer-te feliç, ningú altre que no siguis TU.
Nuage, els esdeveniments són sempre fets inhabituals i per tant costen d'entendre i valorar fins que no han passat. La dolçor i la calma, que són possibles i més en aquest blog que per cert té un marcador nou incorporat tot i que poc visible, sempre són cosa de l'element que ho provoca i de qui ho rep. Perquè, de forma individual i potser no ho sabies, la calma personal esdevé sempre en companyia (companyia de músics, escriptors o ...) sempre ve la calma gràcies a la creació d'altres perquè en silenci ningú, mai ningú, hi sap estar.
Jo he estat sempre lliure de ment que no pas d'ànima i de cos. Però he sabut des de fa molts anys que ser feliç és molt important i que cap persona, CAP, és feliç sola sempre. La felicitat rau en el fet de compartir amb qui creus que et dóna tot allò, o com a mínim set dels deu elements de la consistència humana (i no vindrem ara a ser tant rars o diferents oer debatre aquest tema) i tenir ben conscient que amb aquesta persona pots crèixer, anar endavant i viure-hi. Tu, com a persona, ja et fas feliç. Però mai ho seràs tant amb una bona cambra de companyia que acabarà sent el teu propi marc ideal i vital.
Anònim ha dit…
No hi ha una única definició de "felicitat". Aquesta no és palpable, no existeix fora de tu. La felicitat de la que en parles ha de ser compartida també per l'altre, l'equilibri està en un pensament comú que afegeixi/sumi malgrat les diferències. La felicitat rau en estimar, en voler el millor per l'altre i entendre que no té perquè ser al nostre costat.
Tu dius: Ningú té la obligació ni el deure de fer-te feliç, ningú altre que no siguis TU.
Llavors, NUAGE, dubto que mai algú sigui feliç perquè per tenir s'ha de donar. Amor per amor. És un tracte fet i no inventat. Dónes i reps. I en aquest camí, si et corresponen, ho aconsegueixes.
però sempre és millor no tenir-ne,. no creus? A mi em costa assumir-ho, què vols que et digui.
Anònim ha dit…
Hay que asumir los días vacíos de ideas pero darles la utilidad para otras cosas y ejercicios. Te entiendo pero no le des más importancia. Tiendes a preocuparte demasiado por según qué cosas y todo tiene su proceso.
A Zapatero li han hagut de regalar un disc per que se'n adoni que hi ha crisi mentre el Ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes, molt més sensat des d'un primer moment però amb les mateixes qualitats d'encantador de serps que el president, ja parla de la crisis més complexa de la història . El govern desvia l'atenció publicant unes balances fiscals maquillades i retocades a mida per evitar la còlera d'algunes comunitats però no se'n adona d'altres termes econòmics que sumen despropòsits en aquests moments tan complicats. La balança comercial d'Espanya fa riure. Ho podíem veure ahir mateix en un programa de televisió on ens explicaven en essència el perquè d'aquest descontrol en l'àmbit exportació-importació. Comprem molt més a l'estranger del què venem fabricat o produït per nosaltres a la resta de països. Aquest mal hàbit creix any rere any i actualment som el país europeu amb més dèficit en les balances comercials. És un gra de so
Aprofito que fa pocs dies que s'ha fet pública la nova llista de les set meravelles del món modern per parlar de la bellesa. D'entrada em sobta que alguns monuments hagin entrat a la llista i que altres indrets, racons del món potser menys visitats però amb molt més atractiu, s'hagin quedat fora de la tria. La decisió final dels jurats internacional no ha estat exempta de critiques. Aquest fet pot demostrar, un cop més, que els interessos econòmics (increment de visites) i els poders d'estat i geogràfics (ubicació de la majoria de monuments) estan per sobre l'interes i opinió general. Succeeix quelcom semblant amb les persones. Sobre qui concepte avaluem la bellesa d'un ésser humà? Els elements superficials son per sobre els interiors? Qui dictamina els cànons de la bellesa? Ens basem únicament en els més clàssics? Aquests diuen que una persona és bella si és bonica, atractiva o desitjable. Fent una segona lectura, els francesos diuen que la presentadora de noti
No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca
Comentaris
Nuage
Nuage
Jo he estat sempre lliure de ment que no pas d'ànima i de cos. Però he sabut des de fa molts anys que ser feliç és molt important i que cap persona, CAP, és feliç sola sempre. La felicitat rau en el fet de compartir amb qui creus que et dóna tot allò, o com a mínim set dels deu elements de la consistència humana (i no vindrem ara a ser tant rars o diferents oer debatre aquest tema) i tenir ben conscient que amb aquesta persona pots crèixer, anar endavant i viure-hi. Tu, com a persona, ja et fas feliç. Però mai ho seràs tant amb una bona cambra de companyia que acabarà sent el teu propi marc ideal i vital.
La felicitat de la que en parles ha de ser compartida també per l'altre, l'equilibri està en un pensament comú que afegeixi/sumi malgrat les diferències.
La felicitat rau en estimar, en voler el millor per l'altre i entendre que no té perquè ser al nostre costat.
Llavors, NUAGE, dubto que mai algú sigui feliç perquè per tenir s'ha de donar. Amor per amor. És un tracte fet i no inventat. Dónes i reps. I en aquest camí, si et corresponen, ho aconsegueixes.
Anton
Antonio
Madrid