SENSE TÍTOL
Davant la crisi intel·lectual, d'idees i de paraules que viu en mi ara mateix, he decidit que el post d'avui sigui...
RES
ON HEM ARRIBAT?
Llegir la premsa del dia aquest matí, 25 de desembre o sigui nadal, ha estat un trauma. Un cotxe bomba conduit per un suïcida ha matat una vintena de persones i n'ha malferit 80 més a Biyi, a l'Iraq. Entre les víctimes hi ha nens que, lluny de tenir un regal per Nadal perquè pertanyen a famílies pobres, han trobat la mort injusta. ETA ha fet esclatar una bomba a la Casa del Poble de Balmaseda mentre quatre nens morien en un incendi d'un restaurant xinès a Holanda i un matrimoni era també víctima de les flames al seu xalet de Illescas. Al mar, 14 mariners desapareixien al naufragar el seu vaixell, carregat de productes químics, a Corea del Sud, mentre a Mauritània han estat detingudes tres persones acusades d'haver assassinat quatre turistes francesos. A l'Índia han mort tres presumptes islamistes quan lluitaven contra les forces de seguretat del país de les vaques sagrades. A Colòmbia tothom espera que les FARC alliberin dos dones i un nen segrestats i a Cuba més de...
Comentaris
Nuage
Nuage
Jo he estat sempre lliure de ment que no pas d'ànima i de cos. Però he sabut des de fa molts anys que ser feliç és molt important i que cap persona, CAP, és feliç sola sempre. La felicitat rau en el fet de compartir amb qui creus que et dóna tot allò, o com a mínim set dels deu elements de la consistència humana (i no vindrem ara a ser tant rars o diferents oer debatre aquest tema) i tenir ben conscient que amb aquesta persona pots crèixer, anar endavant i viure-hi. Tu, com a persona, ja et fas feliç. Però mai ho seràs tant amb una bona cambra de companyia que acabarà sent el teu propi marc ideal i vital.
La felicitat de la que en parles ha de ser compartida també per l'altre, l'equilibri està en un pensament comú que afegeixi/sumi malgrat les diferències.
La felicitat rau en estimar, en voler el millor per l'altre i entendre que no té perquè ser al nostre costat.
Llavors, NUAGE, dubto que mai algú sigui feliç perquè per tenir s'ha de donar. Amor per amor. És un tracte fet i no inventat. Dónes i reps. I en aquest camí, si et corresponen, ho aconsegueixes.
Anton
Antonio
Madrid