TARRAGONA SEMPRE PERD

Comparteixo amb tots vosaltres l’últim article que he publicat al diari Notícies TGN i que podeu llegir en aquest mitjà, edició paper, quan en tingueu l’oportunitat. A la web d'aquest diari hi podreu descarregar el diari sencer (AQUÍ). Espero que us agradi. 

TARRAGONA SEMPRE PERD

Amb el debat sobre el dret a decidir en un punt àlgid, potser tocaria que els tarragonins ens plantegéssim si a més de divorciar-nos de Madrid també val la pena fer-ho de la Barcelona. Després de saber que el govern espanyol no té els 8 milions d’euros que havia promès per a les obres del Mercat Central i que la Generalitat no ha inclòs als fons Feder europeus el projecte de museïtzació del nostre estimat Circ Romà per problemes de cofinançament, és evident que ens menyspreen i no ens tenen per res. 

Madrid passa del comerç i Barcelona ens posa traves a la millora del patrimoni. A cap de les dues ciutats saben encara que comerç vol dir petites i mitjanes empreses i que patrimoni equival a turisme i ara mateix és l’únic sector que ens salva de la crisi. Sense comerciants i turistes ja podem tancar la paradeta. I mentre passa tot això, l’equip de govern municipal de Tarragona continua preconitzant als quatre vents allò que anomenen bona gestió en aquests darrers sis anys durant els quals, i mireu quin contrast amb les lectures, una gran part de tarragonins tenim la sensació que la ciutat s’ha paralitzat, adormit i ha estat humiliada per dos territoris, Barcelunya i los Madriles, que no paren de mirar-se el melic. 

El PP acusa a CiU que govern a Barcelona de no tenir els diners del Circ mentre CiU acusa al PP que govern a Madrid per no disposar de la partida pressupostària del Mercat. I entre els dos partits i els dos governs hi ha un nexe en comú que ara ningú recorda i és ben fàcil: que abans que manessin els uns o els altres, el poder a les dues administracions el tenien els socialistes. Montilla a Catalunya, amb el “trispartit”, i el sempre trist Zapatero, sol davant del perill, a Espanya, van permetre, i no dic col·laborar o causar, que les arques estiguin buides i els calaixos dels despatxos plens de factures per pagar.

Eren altres temps però per culpa d’aquells anys de gestió nefasta ara som on som i així ens van les coses. No diré pas que Rajoy i Mas siguin dos santets, dos grans gestors o que quedin nets de culpa i pecat. Però cal ser just i tenir memòria per concloure que, pels uns i els altres, els mortals que paguem impostos som cada dia més pobres i altres amplien patrimoni i mantenen intacte el sou i l’estatus de vida i benestar. Madrid i Barcelona sempre seran les capitals mentre Tarragona perpetuarà el seu paper de pagana sense dret a rèplica ni queixa. 

El Mercat i el Circ Romà són dos exponents de l’abandonament que patim com a ciutat i àrea geogràfica que caldria potenciar al màxim. Els trens de passatgers els hem d’anar a buscar a un poble dels afores, els de mercaderies perilloses passen pel mig de la ciutat, al Port no hi ha atraquen creuers de luxe i el trenet turístic que volta per la ciutat ensenya les vergonyes i mancances d’un llegat romà, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, que tenim obert a mitges i mal senyalitzat. 

Als turistes sempre els quedarà veure el Concurs de Focs Artificials que enguany, per allò de fer-ho al preu que sigui sense rascar-nos massa les butxaques i no pensar en la seva rellevància,  semblava més el castell de focs de la festa major de Villaconejos de Arriba que una altra cosa. Molt soroll però poca llum. Massa ombres en una ciutat que hauria de brillar i s’apaga per culpa d’uns i altres.