BLANC DE COLORS



Sacsejo els mots ara fidels que et fan feliç en forma de paraules, que es persegueixen tot fent nit i dormen mentre et petonegen. I tot és nou quan et beso en les contrades que comencen al teu coll i arriben fins el folre del vestit.

Faig màniga ample en el repic dels dits, els meus, en les mans ara teves, me les deixes? I refilo, ara picolant tot tímid, la comissura dels teus llavis onejant amb el tacte imprevist.

Arqueig de lletres mudes, el cos s’aixopluga en un paratge rebentat a cops de colors. I ara, final d’estada, el blanc i l’univers.

Comentaris

Anònim ha dit…
poeta!

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
Amic!

Abraçada!

Apa!

jejeje
Pere Sans ha dit…
o tens negres treballant o no dorms perquè amb aquest ritme de compartir textos cada dia és al·lucinant Òscar.
Oscar Ramírez ha dit…
amic Pere ni tinc negres ni deixo de dormir. Tot és posar-s'hi i estar enamorat de les paraules que van sortint soles. No hi ha cap altre fórmula. Però agraeixo les teves paraules.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS