BLANC DE COLORS

Sacsejo els mots ara fidels que et fan feliç en forma de paraules, que es persegueixen tot fent nit i dormen mentre et petonegen. I tot és nou quan et beso en les contrades que comencen al teu coll i arriben fins el folre del vestit.

Faig màniga ample en el repic dels dits, els meus, en les mans ara teves, me les deixes? I refilo, ara picolant tot tímid, la comissura dels teus llavis onejant amb el tacte imprevist.

Arqueig de lletres mudes, el cos s’aixopluga en un paratge rebentat a cops de colors. I ara, final d’estada, el blanc i l’univers.