CREDIBILITAT I PROFESSIONALITAT



No seré jo qui ara alliçoni o adoctrini, ni tan sols aconselli, a cap company periodista. Però si que em permeto la llicència de recordar, i ho faig aquí perquè em consta que són bastants els representants del sector de la comunicació els qui consulten a diari aquest blog, que hi ha unes normes bàsiques que cal complir quan s’informa. 

Deixant a banda el Codi Deontològic, que fa anys que tothom es passa pel folre, és important sempre contrastar la informació de que disposes abans de llençar-te al camp de batalla informatiu sense cuirassa ni armes adequades. Quan tens una part de la informació, abans de fer-la pública, busca l’altra part que et falta. 

Perquè sortir a dir “xominades” sense més resulta molt fàcil però gens creïble i si perds la credibilitat com a periodista ningú et té respecte.  Acusar a una altra persona, deixar-te manar a canvi de favors o fer xantatge tenint una informació delicada a les mans per aconseguir-ne una altra, té un nom: joc brut. 

I el joc brut evidencia una manca de professionalitat que fa por. I el cicle segueix. La manca de professionalitat és el desprestigi i el propi desprestigi és el teu final com a comunicador. La professió, tot i anomenar-se periodisme i comunicació, es basa en els fets i no en les paraules. Facta non verba, que deien els romans. Cadascú obra en conseqüència als seus actes però tot passa factura. 

Avis per a navegants realitzat i una frase que l’acompanya: Els guanyadors busquen solucions, els perdedors busquen excuses. Ho deixo aquí.

Comentaris

Mercè Alegri ha dit…
Sempre he cregut que s'ha de ser valent per treballar de periodista ja que la tasca d'informar no ha de ser massa fàcil.
Oscar Ramírez ha dit…
Certament no és fàcil Mercè. Tot i que fer les coses ben fetes costa ben poc. Després ja venen altres detalls més importants però és bàsic treballar amb imparcialitat i transparència quan ets a un mitjà.
Anònim ha dit…
No cal que et digui que per a mi ets un professional excel·lent. I treballar amb tu és un exercici d'aprenentatge constant.

Xavi (TGN)
Oscar Ramírez ha dit…
Xavi, moltes gràcies. Compartir és l'exercici d'aprenentatge real perquè tots aprenem de tots.
periodista ha dit…
Olé, olé i olé Òscar. Res a dir. I ja intuieixo per qui va el tema.
Oscar Ramírez ha dit…
periodista, moltes gràcies.
Elena ha dit…
Com diu el regidor Busquets en el seu facebook on recomana que llegim aquest article, aquest és un post amb veritats com a cabassos.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies Elena. No havia vist que l'Òscar recomanava la lectura. Gràcies de nou.
miquel de reus ha dit…
Sempre tinc en ment aquella frase que em vas citar del Risto Mejide: si no puedes ser el primero, sé el mejor y si no puedes ser el mejor, sé el más original. I tu no ets els primer però si crec que ets el millor.

Pere Sans ha dit…
Que canyero ets amic meu. Les teves raons deus tenir.
Oscar Ramírez ha dit…
Miquel, és que en Risto, que no és cap ídol per a mí, si que s'ha de reconeixer que té frases molt bones i autèntiques. Demà dissabte, per certi i és pura coincidència, el meu post citarà una altra frase d'ell.
Oscar Ramírez ha dit…
Pere, raon? Si que en tinc dues. Que en alguns moments ja vaig de tornada de moltes coses (i n'hi ha moltes que encara he d'aprendre) i que de tant en tant em permeto dòsis de diversió i alerta. Achtung! que diuen els alemanys.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS